Associació Parkinson Lleida

	Inici	El Parkinson	L`Associació	Activitats	Contacta
	[10582]

El Parkinson

Saber aspectes del parkinson ens ajuden a millorar la qualitat de vida dels qui el pateixen, així com dels seus familiars i ens fan més forts davant la seva evolució.
Un dels tòpics més habituals al párkinson és que aquesta malaltia es manifesta a la tercera edat. Però, encara que un 70% de la població amb Pàrkinson sigui major de 65 anys, cal sumar-los aquells casos d'inici d'hora (entre 30 i 50 anys, que suposen fins a un 10% de les persones amb Pàrkinson) i aquells de Pàrkinson juvenil (abans de complir els 21, representen el 0,25% de les persones amb Pàrkinson). I les causes també varien.

El nostre objectiu
Des de l'Associació Parkinson Terres de Lleida treballem per a millorar la qualitat de vida dels afectats i dels seus familiars. Preparem activitats d`atenció integral que augmentin el seu benestar tant a nivell físic com emocional.
L'objectiu de l`Associació es fer-ne difusió per ajudar i donar el màxim suport a les famílies afectades, estem atents als avenços mèdics que ens permetin millorar el benestar dels pacients. Aquest gran objectiu es pot desglosar en:
Promoure i facilitar una atenció integral, interdisciplinària i especialitzada a la malaltia de Parkinson (MP), als afectats i als seus familiars i/o cuidadors.
Proporcionar informació relacionada amb la MP.
Facilitar, promoure i millorar la qualitat de vida de les persones afectades per la MP i dels seus familiars.
Oferir suport psicosocial als afectats de la malaltia i els seus familiars i /o cuidadors.
Promoure que els serveis públics, sanitaris i socials, atenguin adequadament els interessos dels afectats de la MP.
Lluitar per la creació de centres d’assistència adreçats a persones afectades per la MP.
Orientar als socis en qüestions legals, econòmiques, socials, psicològiques i mèdiques, ja sigui mitjançant serveis propis com utilitzant a tercers.
Oferir una correcta informació sobre la MP davant els mitjans de comunicació, les administracions i els particulars.

Conèixer el parkinson

Simptomes

Diagnòstic

Cures i etapes de la malaltia

Tractament farmacològic

Medicació pròpia per la malaltia que aportarà la dopamina que falta al cervell.
Medicació simptomàtica que controlen les molèsties secundaries de la malaltia.
Intervencions quirúrgiques.
Rehabilitació amb teràpies complementàries que ajudaran a conseguir un major grau d’autocontrol de les funcions motores.
Actualment la Malaltia de Parkinson (MP) no té cura, però si que es pot controlar eficaçment. Es coneixen aspectes del procès neuro-degeneratiu subjacent a la malaltia, però els tractaments que el modifiquen encara no estàn en fase clínica. Per aquests motiu, el tractament de la malaltia actual es dirigeix únicament a millorar els símptomes derivats de la patologia. Per tant, els malalts han d’ingerir els fàrmacs de per vida.
Medicaments basats en la dopamina
L’utilització a partir dels anys 60 de la Levopoda (substància que es transforma en dopamina un cop arriba al cervell) va significar un gran avanç en el tractament de la MP. Els medicaments que aporten Levopoda al organisme milloren tots els símptomes motors cardinals, ja que tenen la virtud de suplir el dèficit del neurotransmisor dopamina que pateixen els malalts. Molts dels pacients que fan aquest tractament experimenten una supressió total o casi completa dels símptomes.
Normalment s’afegeix a la Levopoda un inhibidor perifèric de la dopamina perquè l’eficacia de la Levopoda sigui major en evitar la seva degradació fora del cervell. S’ha desenvolupat un nou compost en el què, conjuntament amb la Levopoda, s’administren dos inhibidors: carbidopa i entacapone, millorant d’aquesta forma la biodisponibilitat de la Levopoda en el cervell i aconseguint disminuir els símptomes de deteriorament de fi de dosis i millorant, en alguns casos, el control de la simptomatologia motora dels pacients.
Els pacients, durant uns 5-7 anys, noten una millora amb el tractament, però desprès apareixen complicacions motores derivades del tractament com:
Fenòmens On/Off: desaparició/aparició molt brusca dels simptomes del Parkinson.
Wearing off: deteriorament ràpid de fi de dosis.
Moviments involuntaris anormals.
Distònies fi de dosis: contraccions involuntàries i sostingudes de grups musculars.
Agonistes dopaminèrgics
Són fàrmacs que estimulen els receptors dopaminèrgics. Aquests medicaments, apart d’estimular aquests receptors, tenen activitat sobre altres sistemes neuroquímics, principals responsables dels seus efectes secundaris o de la millora de símptomes no motors, com per exemple, la depressió.
Els agonistes dopaminèrgics són el tractament escollit per molts neuròlegs en pacients amb un estat inicial de la malaltia i, especialment, en joves. Tot i que, finalment serà necessari associar la Levopoda pel control dels símptomes motors. Els agonistes, en menor grau que la Levopoda, produeixen complicacions motores a llarg plaç, tot i ser menys eficaços en el control dels símptomes.
Aquest fàrmacs s’administren vía oral, transdèrmica o subcutànea. Els dos agonistes orals més consumits son el Pramipexol i el Ropirinol. Tots dos tenen contrastada la seva eficàcia i es troba comercialitzada una forma d’alliberament prolongat que permet una sola administració diària.
Els efectes secundaris dels agonistes dopaminèrgics són similars a la Levopoda però més freqüents. Els derivats de la estimulació perifèrica (no cerebral) dels receptors dopaminèrgics són:
Vòmits
Hipotensió ortostàtica
Marejos
Derivats de la estimulació cerebral: al·ucinacions, psicosi i somnolència excesiva.
Els fàrmacs administrats de forma transdèrmica poden ocasionar irritació local.
Altres medicaments
IMAO-B. Inhibeixen un enzim que degrada la dopamina anomanada monoaminooxidosa, pel que manté activa la dopamina més temps en el cervell. És eficaç per a tots els estadis de la malaltia i els seus efectes positius són lleus però es considera un medicament neuroprotector, així doncs, el tractament amb aquests fàrmacs retardaria el desenvolupament de la malaltia. Cal destacar que els efectes secundaris son mínims.
ICOMT. Bloquegen un enzim que degrada la dopamina anomanada catecol-metil-transferasa. No tenen efectes administrats sols, hi ha sempre que administrar-los associats a la Levopoda. Millora sensiblament els símptomes, el que permet reduir notablament la dosis diària de la Levopoda. Tot i així, combinants amb la Levopoda poden aumentar els efectes secundaris d’aquests i provocar diarrea.
AMANTADINA. Fàrmac antiviral que redueix discretament els símptomes de la malaltia i redueix les molèsties discinèsies.
Medicaments anticolinèrgics
Grup de medicaments que està entrant en desús. Inhibeixen l’activitat d’un neurotransmisor conegut com a acetilcolina, el qual els seus efectes són oposats a la dopamina. Són efectius bàsicament sobre els temblors, però els numerosos efectes secundaris fan que cada vegada s’utilitzin menys.
Sistemes d’infusió farmacològica contínua
Els pacients amb la MP avançada pateixen fluctuacions motores complexes i greus. Aquests fàrmacs suposen una aproximació a l’estimulació dopaminèrgica contínua, què és la millor estratègia pel tractament de la MP. Redueixen considerablament el temps Off diürn i permeten reduir o retirar del tot la resta de la medicació. Poden ser de dos tipus:
Infusió subcutànea de apomorfina
Infusió intraduodenal de Levopoda
Teràpies especialitzades
Les teràpies especialitzades complementen el tractament farmacològic i et donen recursos per al dia a dia i la millora de la qualitat de vida.


El Parkinson
Saber aspectes del parkinson ens ajuden a millorar la qualitat de vida dels qui el pateixen, així com dels seus familiars i ens fan més forts davant la seva evolució. Un dels tòpics més habituals al párkinson és que aquesta malaltia es manifesta a la tercera edat. Però, encara que un 70% de la població amb Pàrkinson sigui major de 65 anys, cal sumar-los aquells casos d'inici d'hora (entre 30 i 50 anys, que suposen fins a un 10% de les persones amb Pàrkinson) i aquells de Pàrkinson juvenil (abans de complir els 21, representen el 0,25% de les persones amb Pàrkinson). I les causes també varien.
El nostre objectiu	Des de l'Associació Parkinson Terres de Lleida treballem per a millorar la qualitat de vida dels afectats i dels seus familiars. Preparem activitats d`atenció integral que augmentin el seu benestar tant a nivell físic com emocional. L'objectiu de l`Associació es fer-ne difusió per ajudar i donar el màxim suport a les famílies afectades, estem atents als avenços mèdics que ens permetin millorar el benestar dels pacients. Aquest gran objectiu es pot desglosar en: Promoure i facilitar una atenció integral, interdisciplinària i especialitzada a la malaltia de Parkinson (MP), als afectats i als seus familiars i/o cuidadors. Proporcionar informació relacionada amb la MP. Facilitar, promoure i millorar la qualitat de vida de les persones afectades per la MP i dels seus familiars. Oferir suport psicosocial als afectats de la malaltia i els seus familiars i /o cuidadors. Promoure que els serveis públics, sanitaris i socials, atenguin adequadament els interessos dels afectats de la MP. Lluitar per la creació de centres d’assistència adreçats a persones afectades per la MP. Orientar als socis en qüestions legals, econòmiques, socials, psicològiques i mèdiques, ja sigui mitjançant serveis propis com utilitzant a tercers. Oferir una correcta informació sobre la MP davant els mitjans de comunicació, les administracions i els particulars.
		Conèixer el parkinson

		Simptomes

		Diagnòstic

		Cures i etapes de la malaltia

		Tractament farmacològic
		Medicació pròpia per la malaltia que aportarà la dopamina que falta al cervell. Medicació simptomàtica que controlen les molèsties secundaries de la malaltia. Intervencions quirúrgiques. Rehabilitació amb teràpies complementàries que ajudaran a conseguir un major grau d’autocontrol de les funcions motores. Actualment la Malaltia de Parkinson (MP) no té cura, però si que es pot controlar eficaçment. Es coneixen aspectes del procès neuro-degeneratiu subjacent a la malaltia, però els tractaments que el modifiquen encara no estàn en fase clínica. Per aquests motiu, el tractament de la malaltia actual es dirigeix únicament a millorar els símptomes derivats de la patologia. Per tant, els malalts han d’ingerir els fàrmacs de per vida. Medicaments basats en la dopamina L’utilització a partir dels anys 60 de la Levopoda (substància que es transforma en dopamina un cop arriba al cervell) va significar un gran avanç en el tractament de la MP. Els medicaments que aporten Levopoda al organisme milloren tots els símptomes motors cardinals, ja que tenen la virtud de suplir el dèficit del neurotransmisor dopamina que pateixen els malalts. Molts dels pacients que fan aquest tractament experimenten una supressió total o casi completa dels símptomes. Normalment s’afegeix a la Levopoda un inhibidor perifèric de la dopamina perquè l’eficacia de la Levopoda sigui major en evitar la seva degradació fora del cervell. S’ha desenvolupat un nou compost en el què, conjuntament amb la Levopoda, s’administren dos inhibidors: carbidopa i entacapone, millorant d’aquesta forma la biodisponibilitat de la Levopoda en el cervell i aconseguint disminuir els símptomes de deteriorament de fi de dosis i millorant, en alguns casos, el control de la simptomatologia motora dels pacients. Els pacients, durant uns 5-7 anys, noten una millora amb el tractament, però desprès apareixen complicacions motores derivades del tractament com: Fenòmens On/Off: desaparició/aparició molt brusca dels simptomes del Parkinson. Wearing off: deteriorament ràpid de fi de dosis. Moviments involuntaris anormals. Distònies fi de dosis: contraccions involuntàries i sostingudes de grups musculars. Agonistes dopaminèrgics Són fàrmacs que estimulen els receptors dopaminèrgics. Aquests medicaments, apart d’estimular aquests receptors, tenen activitat sobre altres sistemes neuroquímics, principals responsables dels seus efectes secundaris o de la millora de símptomes no motors, com per exemple, la depressió. Els agonistes dopaminèrgics són el tractament escollit per molts neuròlegs en pacients amb un estat inicial de la malaltia i, especialment, en joves. Tot i que, finalment serà necessari associar la Levopoda pel control dels símptomes motors. Els agonistes, en menor grau que la Levopoda, produeixen complicacions motores a llarg plaç, tot i ser menys eficaços en el control dels símptomes. Aquest fàrmacs s’administren vía oral, transdèrmica o subcutànea. Els dos agonistes orals més consumits son el Pramipexol i el Ropirinol. Tots dos tenen contrastada la seva eficàcia i es troba comercialitzada una forma d’alliberament prolongat que permet una sola administració diària. Els efectes secundaris dels agonistes dopaminèrgics són similars a la Levopoda però més freqüents. Els derivats de la estimulació perifèrica (no cerebral) dels receptors dopaminèrgics són: Vòmits Hipotensió ortostàtica Marejos Derivats de la estimulació cerebral: al·ucinacions, psicosi i somnolència excesiva. Els fàrmacs administrats de forma transdèrmica poden ocasionar irritació local. Altres medicaments IMAO-B. Inhibeixen un enzim que degrada la dopamina anomanada monoaminooxidosa, pel que manté activa la dopamina més temps en el cervell. És eficaç per a tots els estadis de la malaltia i els seus efectes positius són lleus però es considera un medicament neuroprotector, així doncs, el tractament amb aquests fàrmacs retardaria el desenvolupament de la malaltia. Cal destacar que els efectes secundaris son mínims. ICOMT. Bloquegen un enzim que degrada la dopamina anomanada catecol-metil-transferasa. No tenen efectes administrats sols, hi ha sempre que administrar-los associats a la Levopoda. Millora sensiblament els símptomes, el que permet reduir notablament la dosis diària de la Levopoda. Tot i així, combinants amb la Levopoda poden aumentar els efectes secundaris d’aquests i provocar diarrea. AMANTADINA. Fàrmac antiviral que redueix discretament els símptomes de la malaltia i redueix les molèsties discinèsies. Medicaments anticolinèrgics Grup de medicaments que està entrant en desús. Inhibeixen l’activitat d’un neurotransmisor conegut com a acetilcolina, el qual els seus efectes són oposats a la dopamina. Són efectius bàsicament sobre els temblors, però els numerosos efectes secundaris fan que cada vegada s’utilitzin menys. Sistemes d’infusió farmacològica contínua Els pacients amb la MP avançada pateixen fluctuacions motores complexes i greus. Aquests fàrmacs suposen una aproximació a l’estimulació dopaminèrgica contínua, què és la millor estratègia pel tractament de la MP. Redueixen considerablament el temps Off diürn i permeten reduir o retirar del tot la resta de la medicació. Poden ser de dos tipus: Infusió subcutànea de apomorfina Infusió intraduodenal de Levopoda Teràpies especialitzades Les teràpies especialitzades complementen el tractament farmacològic i et donen recursos per al dia a dia i la millora de la qualitat de vida.